Your communication designer

Your communication designer

I set up your communication strategies, digital & social media marketing plans

Read More

Your content creator

Your content creator

Tailored for each purpose: text, photo, video, 3D scanning, GIFs, stories

Read More

Your social media manager

Your social media manager

I take care of your networks in English, German, French, Spanish and Catalan

Read More

Els Napoleon: l’expo als passadissos d’un centre esportiu

El títol d’aquesta exposició “De Daguerre al cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom” em va cridar l’atenció perquè no hi entenia gaire cosa. És un títol una mica recarregat amb noms que sonen, però que presten a confusió. Tenia curiositat, més encara quan vaig adonar-me que es feia dins un centre esportiu. No podia, però imaginar-me el que m’esperava.

La mostra explica la biografia de la família Tiffon-Cassan de Narbona que l’any 1845 van arribar a Barcelona i que va obrir un estudi fotogràfic a la Rambla Santa Mònica adoptant el nom comercial Napoleon. És un tema interessant i s’aprèn molt sobre la importància d’aquest estudi en el seus temps. Té mèrit apropar-se d’un tema no tant conegut, però que forma part del patrimoni cultural de la ciutat. El contingut, doncs, és interessant. I el contenidor?

L’exposició està instal·lada als passadissos del CEM Frontó Colom i això significa: Gent que passa per arribar als vestuaris, soroll de nens que fan esport i sobre tot, sobre tot, la olor de suor i humitat de dutxes. Insuperable. Mai no havia vist un marc d’una exposició tan espectacular. Si almenys el contingut de l’exposició tingués a veure amb l’edifici. Hi ha un vincle: és el fet que els estudis Napoleon van estar situats en aquell mateix edifici. En general, és una bona idea d’exposar contingut en el seu context original, però només quan es preserva algun espiritus loci. En el cas dels Napoleon no té gens de sentit. Hauria estat millor exposar tot a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, per exemple.

Tots que tinguin algun dubte, que mirin les següents fotos:

L'entrada a l'expo compartida amb el CEM

Competència directa: el basquet

Vistes insòlites

El vending també exposa

Davant d’aquest panomramo proposo visitar l’exposició online a la web de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. És senzilla, però informativa i es pot visionar amb calma una selecció de fotos de l’època. Curiós que no vaig trobar cap anunci sobre aquesta exposició de retrats Napoleon que es fa a Arxiu Fotogràfic de Barcelona. S’ha de fer una mica d’investigació per entendre que és una mateixa temàtica amb dues exposicions en dues seus diferents.

Per fomentar la participació dels visitants, cosa que està molt de moda, s’han posat davant el Frontó Colom, a la Rambla Santa Mònica, dues parets per fer-se una foto d’època. Això està molt bé, però el problema és que la cara que dóna cap a la Rambla no explica gens ni mica que els elements formen part d’una exposició que es fa just a costat. Un altre element molt gran amb una foto d’època de l’edifici tampoc no hi diu res. Hem d’anar cap a la part enrere per descobrir més informació. Observant durant una estona els vianants, que tots són visitants potencials, vaig veure que cap llegia els textos. Quants visitaran l’exposició i quants pujaran la seva foto a la web de l’Arxiu?

L'element participatiu de l'exposició gairebé secreta

Trobo que és una llàstima que s’hagi perdut una bona oportunitat per anunciar l’exposició. En fi, molta voluntat però poc encert a l’hora d’afinar els detalls de l’exposició.

En aquest cas potser seria millor comprar el catàleg i mirar les fotografies a casa amb calma i en un ambient potser una mica més agradable.

Recomanació: pels aficionats d’experiències museològiques extremes.

CEM Frontó Colom del 2 de març al 26 de juliol 2011. El CEM Frontó Colom té web, però per raons òbvies no dedica gaire espai a l’exposició. Expo virtual: http://www.bcn.cat/arxiu/fotografic/napoleon

Museu Picasso Barcelona: un 2.0 que val un 10

El Museu Picasso Barcelona (MPB) acaba de publicar al blog el meu article El Picasso 2.0 sota la lupa: conclusions d’un projecte de màster. És l’essència del meu projecte de màster en gestió del patrimoni cultural. El projecte sencer, el resum executiu així com la presentació (en català, castellà i anglès) estan disponibles a Slideshare. Voldria afegir-hi algunes consideracions més personals sobre les pràctiques al museu i les conclusions del treball.

Portada del projecte

Vaig tenir el privilegi de fer una estada d’uns sis mesos en aquest museu tan conegut i desconegut al mateix temps. Quant vaig parlar amb els responsables del màster sobre la selecció del museu per fer pràctiques, deien en gran unanimitat: ha de ser un museu local “on pots fer de tot”. En un museu gran i de prestigi “no s’aprèn res”. La llista que proposaven no contenia cap dels museus de referència a Barcelona i encara menys un museu d’art, àmbit que més m’interessava. Havia, doncs, de buscar-me la vida. Com que m’interessava el tema web i museus i que em constava que la Conxa Rodà, coordinadora de projectes al MPB, estava activa en aquest àmbit, vaig demanar fer les meves pràctiques al MPB sobre el tema de web 2.0. És cert que no vaig fer “de tot”, però el que vaig fer era en un àmbit molt punter amb una tutora que en sap de debò. Considero que la formació generalista no sempre és la millor i que el fet d’especialitzar-se pot ser molt més interessant i útil per a l’alumne.

Vaig poder combinar l’estada al museu amb l’elaboració del projecte final, analitzant els primes sis mesos de vida del Picasso 2.0 i fer-ne propostes de millora. Ara que gairebé ha passat un any des de la seva elaboració, el projecte és, en alguns aspectes, més actual que mai. Primer de tot, es confirma la importància d’elaborar una social media strategy i integrar-la en el conjunt de la comunicació del museu (també offline!). Segon, cada cop veig més articles sobre com articular les xarxes socials dins una estratègia 2.0 i sobre la significació del blog. En només sis mesos ja s’havia vist que el blog del MPB era al cor de tota la estratègia 2.0 del museu: motor principal de creació de nous continguts, difusor i sobre tot contenidor important. Twitter i Facebook són eines de difusió prominents, però de poca durada. El MPB aposta fort pel blog i bé ho fa, però també inclou altres projectes TIC, tal com la nova app per a iPhone i iPad.

Per acabar aquesta pinzellada, de totes les impressions que em queden gravades de les pràctiques i de l’elaboració del treball en destacaria dues (i és no fer justícia a totes les altres, però la llista quedaria massa llarga):

1. Un cop més, queda confirmat que són les persones que fan moure les coses. En el cas de l’estratègia web 2.0 del MPB, trobem la bona combinació d’un director, en Pepe Serra, que dóna llum verd i tot el seu suport i una experta, la Conxa Rodà, que tira endavant un projecte amb molta visió i empenta. Després fa falta més gent per implementar els projectes, és clar, però sense lideratge fort no hi ha resultats.

Al pati del Palau Aguilar

2. Treballar en un palau medieval és un màxim privilegi. Estar al pati del Palau Aguilar un dilluns al vespre sense visitants, amb el silenci, la elegància que hi ha i respirar la grandesa de la Catalunya del segle XV no té comparatiu. Per a una enamorada del patrimoni cultural això significa viure moments especials de la seva passió.

En fi, una experiència positiva en tots els sentits. Segur que seguiré parlant d’aquest museu en altres ocasions.

La increïble transformació del Museu d’Arqueologia de Catalunya

“Hi ha 3mm de pols en les vitrines, no t’ho creuràs” deia un amic abans d’una visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), seu de Barcelona, a l’octubre del 2008. És evident que no em podia imaginar un museu, situat a Barcelona i amb un cert prestigi, en un tal estat. El que vaig veure, però, superava tot el meu imaginari possible: vitrines desendreçades, pols, una galleda d’aigua per recollir goteres, taques d’humitat a les parets, una museografia totalment antiquada, etc.

Dos anys després, i no havia tornat al museu per raons òbvies, a l’octubre del 2010, doncs, m’arriba una invitació per a la inauguració de noves sales del MAC. Quina bona sorpresa. No m’ho volia perdre per res. I el resultat? Mireu. Les fotos diuen més que mil paraules.

1. Abans: No és fotoshop… Hi havia 3mm de pols dins les vitrines.

I ara: Tot net!

 

2. Abans: Vitrines mal endreçades i més aviat poc informatives.

I ara: Ordre, textos, dibuixos.

 

3. Abans: Passadissos avorrits…

I ara? Un show multimèdia!

 

4. Abans: Vitrines prehistòriques

I ara: No és perfecte, però molt millor.

Aquí el que és increïble és el fet que finalment, després de tants anys de deixadesa s’hagi fet alguna cosa. No és perfecte ni molt menys. Bàsicament s’han pintat les parets, s’han afegit alguns nous recursos museogràfics i s’ha treballat amb la il·luminació. La web també s’ha renovat i té una entrada de MAC 2.0, tot i que hi falten moltes eines.

Tots sabem que la difusió de l’arqueologia és difícil. Esperem que el “revamp” d’aquestes sales serveixi per alguna cosa.

www.mac.cat


Benvinguts al meu blog

Hi ha molts blogs sobre museus, sobre la web 2.0, patrimoni cultural, exposicions, oi? Quin sentit té, doncs, afegir-hi un altre que tracta d’aquests temes? La veritat és que sempre he trobat a faltar visions crítiques sobre exposicions o museus en general. Els articles que apareixen a la premsa o a Internet sobre inauguracions d’exposicions són moltes vegades un “copiar y pegar” de la nota de premsa. És, sens dubte, molt més fàcil per als periodistes i també per als museus, però és poc interessant.

Voldria compartir les meves idees i visions sobre museus i exposicions que ja he visitat o aniré visitant en el futur.

Espero que sigui del vostre interès! Tots els comentaris estan benvinguts!