Tag: social media

Catalan or English: that’s the unsolvable 2.0 dilemma

I have decided to change the language of this blog: I will stop writing in Catalan and switch to English instead. Many native English language speakers will have trouble understanding the difficulty we face in Europe (and other continents, of course) with respect to the language(s) we use in social media.

On one hand there is our local community we provide with information, our immediate environment we live and act in. Despite using a world wide web, interestingly enough we tend to interact mostly with people from our familiar cultural sphere, including its language.

Even though Catalan is not my mother tongue (it’s German, actually), living in Barcelona makes me use it as a main language at home, at work, with friends. It seemed natural, hence, to apply it for my blog. However, after some months of blogging, I found it a pity that I could not disseminate to a wider audience the contents I wanted to share.

In a recent discussion, a friend of mine @begonyacayuela finally gave me an argument I saw as a compromise, an in-between: We should write in English, she said, so that the ideas we create here (in Catalonia) can be exported.

Another avid blogger, @mariavid, recently decided to translate posts also into Spanish, so as to reach more readers. With Twitter, the problem is the same or even worse. How to satisfy the needs of your local and global Twitter community with one account?

What is a time consuming task for an individual is more accessible on an institutional level. The blog of the Museu Picasso Barcelona, for instance, has a very coherent publication policy in three languages (Catalan, Spanish and English). It seems the only way to go for a museum with a strong international outreach.

I find it a pity to switch language, but I shall compensate it with many ideas made in Catalonia!

Adéu català, welcome English!

TweetsReview – 1

Recentment he estat implicada en unes discussions sobre el social media mix, és a dir el bon balanç de totes les eines 2.0 dins una estratègia de comunicació. Els participants estaven d’acord que Facebook i Twitter eren molt potents, però que la informació es perdia en poques hores i que era força difícil retrobar informació interessant distribuïda a través d’aquests canals. Dins un blog, però, la informació es guarda i es troba més fàcilment. És per això que començo la sèrie “TweetsReview” que és una selecció dels meus tweets més interessants durant un cert període de temps. Història de fer memòria, repescar algunes notícies i comentar-les una mica més.

2 Mar Llàstima. Pinta molt millor de que hi ha a la Fundació Fran Daurel a BCN. Museu català a Madrid http://tinyurl.com/4wfvpjm (@avui)
Fa uns quants anys ja que vaig anar a la Fundació Fran Daurel i no hi he tornat des de llavors, però la memòria que en tinc no és gaire positiva. No és tan per a la qualitat de la col·lecció, que té peces interessants, però més aviat per a la manera d’exposar-la. Primer de tot, és poc pràctic haver d’entrar primer al Poble Espanyol i després les peces no estaven explicades i l’exposició era poc estructurada. Espero que això hagi canviat. De tota manera, la col·lecció que s’exposarà a Madrid sembla molt més interessant.

5 Mar Visitat la Sagrada Família: és “arquitectura en moviment” (Jordi Bonet, arquitecte en cap). http://bit.ly/gOFA9I
Ai sí, comparat amb les línies rectes i el ciment a la vista de moltes (massa!) construccions modernes, l’arquitectura en moviment de Gaudí és una meravella. Perquè els arquitectes d’avui dia no s’inspiren una mica més de la genialitat de Gaudí? Ho vaig preguntar l’altre dia a una estudiant d’arquitectura i em va contestar que avui dia tot és més funcional. Com si l’ornament i les formes no tenien funcionalitat! Una petita selecció de fotos està disponible al meu Flickr.

13 Mar Discovering the web of the Arab Image Foundation, Beirut. Interesting photos and projects. Well worth a visit! http://www.fai.org.lb/
Aquesta fundació és una petita joia per tots aquells interessats en el Món Àrab en general i l’Orient Mitjà en particular. La web és molt complerta i una selecció de la col·lecció de 300.000 fotos està digitalitzada. Per emprendre un viatge sense moure’s del seu ordinador. Recomanable.

Cairo, Egypt, 1940 Arzrouni Armenak

17 Mar Inauguració nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll. Esperem que sigui millor que la seva web 😉 http://bit.ly/i7w66T
No me’n recordo haver vist una època amb més inauguracions de museus que aquest mes de març 2011: Blau, Idees, Rock i Etnogràfic de Ripoll (en deixo un?). En parlaré segurament d’alguns i m’hauria agradat aprendre més sobre la nova seu a Ripoll través de la seva web. Llàstima que els responsables no tinguin en compte la importància d’una bona presència web. Potser estaria més animada fer camí cap a Ripoll!

18 Mar Visitat expo Ibon Aranberri a la Fundació Tàpies. Més val pujar al terrat i veure el mitjó de Tàpies 😉 http://bit.ly/h8sHrI
Malauradament no puc fer ressenyes de totes les exposicions que visito.  Algunes impressions i opinions, doncs, quedaran limitades a 140 caràcters. Resulta que amb això sovint n’hi ha prou! L’art d’Ibon Aranberri no m’arriba. Sort que hi ha l’exposició permanent d’en Tàpies i el terrat que es una oasi enmig de l’Eixample. Preneu el temps per seure una estoneta!

El Mitjó d'en Tàpies

25 Mar “La web 2.0 está lejos de establecerse como predominante entre las webs de los museos españoles.” Mikel Asensio, #museusonline
Segons en Mikel Asensio, la majoria de les webs no està ni tan sols a 1.0! Parlem, doncs, d’un panorama de 0.0! La seva ponència en el marc de les jornades Museus i activitats online era molt interessant.

27 Mar Fotos del #museublau, el nou @museuciencies. http://bit.ly/dVfRAY Genial de tenir un nou museu a BCN; llàstima q sigui tant fosc i fred
De vegades és difícil expressar una opinió en menys de 140 caràcters, però crec que el “fosc i fred” resumeix força bé la meva primera impressió del Museu Blau. A l’espera d’un article més detallat mireu les fotos que vaig fer el dia de la inauguració.

Quins són els vostres tweets més interessants del mes de març 2011 sobre museus i exposicions?

Museus i activitats on-line

Un resum de les XIV Jornades de Museus i Educació, 24 i 25 de març de 2011. Museu Marítim de Barcelona

Dos models de participació. Abans d’explicar dos dels seus projectes recents, l’Eulàlia Bosch, Gao Lletres, va fer unes reflexions generals:

  • La virtualitat no substitueix la relació entre persones i possibles actes de creació en viu. No s’ha de sacralitzar la virtualitat.
  • Avui en dia, la cultura i l’educació es tracten com dues coses diferents, però la cultura i l’educació no són dues coses, van juntes. La virtualitat permet esborrar aquesta divisió.
  • Obrir els museus passa per escoltar. S’ha de ser molt més que proposar activitats. Molta gent connectada a una pàgina web no significa automàticament que el museu sigui diferent.

www.cccbeducacio.org El punt de partida d’aquesta web eren els centres educatius de la ciutat convidats a reflexionar sobre el seu edifici i compartir experiències amb la comunitat. El que destacaria és que la web es queda en mans dels que l’havien alimentat i no de l’empresa que l’ha creat i iniciat. Amb el temps, aquesta web inicial s’ha reconvertit en la web educativa del CCCB i altres institucions culturals de la ciutat estan convidades a fer-hi aportacions. La web dóna un aparador a les institucions. La idea és construir una ciutat a partir de la informació que donen els ciutadans. La web del CCCB mateix serveix de recurs. La web pretén balançar bé el que passa dins el CCCB i el que passa a fora i fer així esborrar les fronteres entre educació i cultura. Al mapa d’aquesta ciutat de cultura han de figurar els museus (que encara no hi són). Com diu l’Eulàlia, el mapa ha de quedar com unes “estovalles d’ous ferrats”.

www.unamadecontes.cat La base d’aquesta web, com tots sabem, és un programa a la tele. La web, però, ofereix molt més possibilitats que l’emissió a la tele i és, doncs, un complement important a l’emissió via tele.  S’hi pot afegir, sobre tot, l’element participatiu. Unamadecontes n’és, doncs, un exemple, i no és l’únic ja que cada cop es veuen més programes que complementen i afegeixen la interactivitat a través de la web. “ Això no només és per nens” deia un participant de la jornada. La web és un punt de trobada entre l’adult i el nen. Els dibuixos són públics i el que és molt interessant és que es veu el procés de creació. Pensem en la pel·lícula que va fer Henri-Georges Clouzot de Picasso pintant (Le Mystère Picasso), obra única que no s’ha vist superada mai. En general, una web ha de mantenir un alt nivell de sorpresa i els museus han de estar disposats a estar sorpresos. En paral·lel de totes aquestes experiències virtuals, s’han de fer activitats en viu que també portaran fer coses a la web. Es crea, doncs, un cicle productiu.

Web unamadecontes.cat

Els sons de Pau Casals Núria Ballester, directora de la Vil·la Museu Pau Casals, ens va explicar  la creació i l’experiència d’aquesta web. En aquest cas, la pàgina web forma part d’un conjunt de sessions educatives, que també inclou la visita al museu. Hi ha un treball pedagògic important darrere. També es pot visitar la web sola, és clar. S’han de afegir elements que fan una activitat on-line sigui més que un joc. Ha d’haver-hi una intenció pedagògica i uns objectius d’aprenentatge clars.

El joc del Big Bang, Carme Prats, coordinadora del Sistema Territorial del mNACTEC. És una altre formula. Un joc que va durar tres mesos, que no és, doncs una activitat permanent.  El que és important és que hi hagi sempre rigor científic. Fer un joc no vol dir baixar la guàrdia. És un recordatori de la premissa que qualsevol divulgació científica necessita una base científica sòlida. La presentació de la Carme Prats no va explicar amb més detall en què consistia el joc i em vaig quedar amb les ganes de saber-ne més.

La web i les xarxes socials, Olga Olivera i Maria López Aquest projecte, “Cada dia una foto” és un exemple de col·laboració entre el Centre d’Art la Panera i l’IES Joan Oró de Lleida i consistia en enviar una foto via iPhone al Flickr. L’objectiu era educar la mirada dels estudiants i demostrar el reconeixement de les activitats dels alumnes. El projecte permet connectar amb les emocions dels adolescents.

Light Blue Loops Mikel Asensio, professor de la Universidad Autónoma de Madrid, va presentar resultats del  projecte de recerca “Light Blue Loops” sobre mseus i plataformes 1.0, 2.0, i 3.0. Era una presentació molt rica i en faré un resum breu dels aspectes claus.

–          Tot i que no ho sembli , les activitats on-line tenen un cost. La gestió d’una llista de distribució, per exemple, té un cost de personal. En molts casos, menys d’un 4% dels subscrits obren i llegeixen els butlletins. Poc museus, però, fan alguna consideració de cost i rendiment.

–          S’ha de valorar molt bé quines activitats on-line s’han de proposar. Les empreses TIC sempre fan molt de pressió i venen uns conceptes que després no es realitzen.

–          El món museístic és encara molt, molt tradicional. Introduir TIC al museu no significa que es canvia automàticament la manera d’ensenyar.

–          En molts casos, les TIC han permès de rentar la cara de museus tradicionals. Es posa alguna pantalla i es pensa que ja està! En la gran majoria dels casos, no s’ha produït cap millora de comunicació.

–          S’ha de valorar molt bé quines TIC poso a l’exposició i quines poso a la web. En general, no hi ha una bona consideració global de l’ús de les TIC al museu. Sempre s’ha de valorar l’ús en el seu conjunt.

–          Falta molta avaluació. És important valorar el ROI. N’he fet alguna reflexió en el meu treball de màster.

–          Ens movem en circuits molt petits! Tot i que podem connectar-nos amb tot el món i que en alguns casos segur que ho fem, ens quedem força en el nostre entorn socio-linguístic-cultural, també a Internet. La amplitud geogràfica no equival a la amplitud del cercle en el qual ens movem.

Els resultats del projecte es podem resumir en cinc punts:

1.        Hi ha una gran variabilitat de l’ús de les eines TIC a l’exposició. La eficàcia no depèn del tipus d’eina, però d’altres factors. Un audiovisual no aporta per l’únic fet de ser audiovisual.

2.       Els “clickers” un dispositiu per fer votacions en directe, amb la publicació immediata dels resultats, és una eina barata, però molt efectiva.

3.       Les audioguies i sobre tot les PDAs aporten tantes possibilitats que generen rebuig. Sempre s’ha de mirar bé quins dispositius s’ha de seleccionar per quins públics objectius.

4.       Un 96% dels webs del museus espanyols estan per sota del 0.1. De fet són, webs 0.0, on ni tan sols trobem informació actualitzada sobre la institució i les seves activitats. Sempre ens fixem en alguns exemples bons i tenim tendència a oblidar les altres realitats que existeixen. 0.0 – 0.1 – 0.2 – 0.3 dona una falsa sensació de progrés.

5. La majoria de les xarxes socials no dóna cap valor afegit comparat amb l’e-mail!

El segon dia de les jornades va estar dedicat a un taller sobre TIC i creativitat, dirigit per Estibaliz Jiménez i José Miguel Correa de la Universidad del País Basco. Resumir tots els elements del taller sobrepassaria els límits d’aquest article, però voldria mencionar dos punts:

1.       S’ha de permetre que l’usuari crea coses. No s’han de donar activitats on tot ja està imaginat.

2.       La conversa amb companys d’altres museus em va ensenyar, un cop més, que no hi ha una sola realitat pel que fa al coneixement i  l’ús de les TIC al museu.  Per fer avançar les coses en aquest àmbit hem de començar per acceptar aquestes realitats tant diferents. Cada museu parteix d’una situació diferent.

Queda molt camp per córrer. Som – hi doncs!

Museu Picasso Barcelona: un 2.0 que val un 10

El Museu Picasso Barcelona (MPB) acaba de publicar al blog el meu article El Picasso 2.0 sota la lupa: conclusions d’un projecte de màster. És l’essència del meu projecte de màster en gestió del patrimoni cultural. El projecte sencer, el resum executiu així com la presentació (en català, castellà i anglès) estan disponibles a Slideshare. Voldria afegir-hi algunes consideracions més personals sobre les pràctiques al museu i les conclusions del treball.

Portada del projecte

Vaig tenir el privilegi de fer una estada d’uns sis mesos en aquest museu tan conegut i desconegut al mateix temps. Quant vaig parlar amb els responsables del màster sobre la selecció del museu per fer pràctiques, deien en gran unanimitat: ha de ser un museu local “on pots fer de tot”. En un museu gran i de prestigi “no s’aprèn res”. La llista que proposaven no contenia cap dels museus de referència a Barcelona i encara menys un museu d’art, àmbit que més m’interessava. Havia, doncs, de buscar-me la vida. Com que m’interessava el tema web i museus i que em constava que la Conxa Rodà, coordinadora de projectes al MPB, estava activa en aquest àmbit, vaig demanar fer les meves pràctiques al MPB sobre el tema de web 2.0. És cert que no vaig fer “de tot”, però el que vaig fer era en un àmbit molt punter amb una tutora que en sap de debò. Considero que la formació generalista no sempre és la millor i que el fet d’especialitzar-se pot ser molt més interessant i útil per a l’alumne.

Vaig poder combinar l’estada al museu amb l’elaboració del projecte final, analitzant els primes sis mesos de vida del Picasso 2.0 i fer-ne propostes de millora. Ara que gairebé ha passat un any des de la seva elaboració, el projecte és, en alguns aspectes, més actual que mai. Primer de tot, es confirma la importància d’elaborar una social media strategy i integrar-la en el conjunt de la comunicació del museu (també offline!). Segon, cada cop veig més articles sobre com articular les xarxes socials dins una estratègia 2.0 i sobre la significació del blog. En només sis mesos ja s’havia vist que el blog del MPB era al cor de tota la estratègia 2.0 del museu: motor principal de creació de nous continguts, difusor i sobre tot contenidor important. Twitter i Facebook són eines de difusió prominents, però de poca durada. El MPB aposta fort pel blog i bé ho fa, però també inclou altres projectes TIC, tal com la nova app per a iPhone i iPad.

Per acabar aquesta pinzellada, de totes les impressions que em queden gravades de les pràctiques i de l’elaboració del treball en destacaria dues (i és no fer justícia a totes les altres, però la llista quedaria massa llarga):

1. Un cop més, queda confirmat que són les persones que fan moure les coses. En el cas de l’estratègia web 2.0 del MPB, trobem la bona combinació d’un director, en Pepe Serra, que dóna llum verd i tot el seu suport i una experta, la Conxa Rodà, que tira endavant un projecte amb molta visió i empenta. Després fa falta més gent per implementar els projectes, és clar, però sense lideratge fort no hi ha resultats.

Al pati del Palau Aguilar

2. Treballar en un palau medieval és un màxim privilegi. Estar al pati del Palau Aguilar un dilluns al vespre sense visitants, amb el silenci, la elegància que hi ha i respirar la grandesa de la Catalunya del segle XV no té comparatiu. Per a una enamorada del patrimoni cultural això significa viure moments especials de la seva passió.

En fi, una experiència positiva en tots els sentits. Segur que seguiré parlant d’aquest museu en altres ocasions.