He decidit de canviar l’idioma del meu blog: deixaré d’escriure en català i passaré a l’anglès. Sempre he tingut una certa enveja als anglòfons que poden escriure en el seu idioma matern que també és la lingua franca. La diversitat lingüística és una cosa fantàstica, però malauradament frena la difusió de continguts.

En una trobada dels #cafesdepatrimoni debatíem aquesta problemàtica i em quedo amb una reflexió de la @begonyacayuela: Hem d’escriure en anglès perquè les idees que generem aquí s’exportin. Un argument de pes.

Poc després trobo un article al blog de la @mariavid que ha decidit d’afegir el castellà al català per augmentar la difusió de les seves idees. La Maria també menciona el dilema dels idiomes a Twitter. El @JGlarner és una barreja d’unes quantes idiomes i de vegades penso que els meus seguidors que no entenen el català es deuen cansar i tots aquells que no poden fer res amb l’alemany o el francès igual. Ai, quin desastre!

El que és difícilment realitzable per un blocaire individual, ja és més accessible a nivell institucional. El blog del Museu Picasso Barcelona (com tot el seu web), per exemple, té una coherència impressionant pel que fa a l’emissió de continguts en tres idiomes. L’esforç és gran, però és imprescindible per un museu amb projecció internacional forta.

Em sap greu deixar el català, aquest idioma que per a mi és d’adopció, però tan present en el meu dia-a-dia. Espero, però, poder obrir el blog cap a nous horitzons.

Adéu català, welcome English!