El títol d’aquesta exposició “De Daguerre al cinematògraf. Els fotògrafs Napoleon al Frontó Colom” em va cridar l’atenció perquè no hi entenia gaire cosa. És un títol una mica recarregat amb noms que sonen, però que presten a confusió. Tenia curiositat, més encara quan vaig adonar-me que es feia dins un centre esportiu. No podia, però imaginar-me el que m’esperava.
La mostra explica la biografia de la família Tiffon-Cassan de Narbona que l’any 1845 van arribar a Barcelona i que va obrir un estudi fotogràfic a la Rambla Santa Mònica adoptant el nom comercial Napoleon. És un tema interessant i s’aprèn molt sobre la importància d’aquest estudi en el seus temps. Té mèrit apropar-se d’un tema no tant conegut, però que forma part del patrimoni cultural de la ciutat. El contingut, doncs, és interessant. I el contenidor?
L’exposició està instal·lada als passadissos del CEM Frontó Colom i això significa: Gent que passa per arribar als vestuaris, soroll de nens que fan esport i sobre tot, sobre tot, la olor de suor i humitat de dutxes. Insuperable. Mai no havia vist un marc d’una exposició tan espectacular. Si almenys el contingut de l’exposició tingués a veure amb l’edifici. Hi ha un vincle: és el fet que els estudis Napoleon van estar situats en aquell mateix edifici. En general, és una bona idea d’exposar contingut en el seu context original, però només quan es preserva algun espiritus loci. En el cas dels Napoleon no té gens de sentit. Hauria estat millor exposar tot a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, per exemple.
Tots que tinguin algun dubte, que mirin les següents fotos:
L'entrada a l'expo compartida amb el CEM
Competència directa: el basquet
Vistes insòlites
El vending també exposa
Davant d’aquest panomramo proposo visitar l’exposició online a la web de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. És senzilla, però informativa i es pot visionar amb calma una selecció de fotos de l’època. Curiós que no vaig trobar cap anunci sobre aquesta exposició de retrats Napoleon que es fa a Arxiu Fotogràfic de Barcelona. S’ha de fer una mica d’investigació per entendre que és una mateixa temàtica amb dues exposicions en dues seus diferents.
Per fomentar la participació dels visitants, cosa que està molt de moda, s’han posat davant el Frontó Colom, a la Rambla Santa Mònica, dues parets per fer-se una foto d’època. Això està molt bé, però el problema és que la cara que dóna cap a la Rambla no explica gens ni mica que els elements formen part d’una exposició que es fa just a costat. Un altre element molt gran amb una foto d’època de l’edifici tampoc no hi diu res. Hem d’anar cap a la part enrere per descobrir més informació. Observant durant una estona els vianants, que tots són visitants potencials, vaig veure que cap llegia els textos. Quants visitaran l’exposició i quants pujaran la seva foto a la web de l’Arxiu?
L'element participatiu de l'exposició gairebé secreta
Trobo que és una llàstima que s’hagi perdut una bona oportunitat per anunciar l’exposició. En fi, molta voluntat però poc encert a l’hora d’afinar els detalls de l’exposició.
En aquest cas potser seria millor comprar el catàleg i mirar les fotografies a casa amb calma i en un ambient potser una mica més agradable.
Recomanació: pels aficionats d’experiències museològiques extremes.
CEM Frontó Colom del 2 de març al 26 de juliol 2011. El CEM Frontó Colom té web, però per raons òbvies no dedica gaire espai a l’exposició. Expo virtual: http://www.bcn.cat/arxiu/fotografic/napoleon
