Nostàlgia pel Museu del Barça

Enmig de quatre “clàssics”, esdeveniment històric que posa a prova la nostra resistència cardíaca, toca parlar del Barça i del FCBMuseu.

Fa uns mesos ja que es va inaugurar el museu reformat. Sort que sóc membre de l’ICOM i que em puc estalviar els 19 euros d’entrada per a la nova Camp Nou Experience. Un cop a dins, la primera impressió és positiva. Tot és modern, amb línies clares i elements multimèdia que sempre atreuen els visitants. Hi trobem vitrines ben endreçades amb copes, copes i més copes; grans pantalles tàctils interactives; audiovisuals etc. Al primer pis hi ha fins i tot una instal·lació amb pretensions artístiques que no està malament.

Una mica més que copes

Un objecte amb importància però sense caliu

A nivell de continguts, el museu s’estructura en tres grans àmbits: el FC Barcelona i la seva història; el Barça i el triomf i finalment el Barça i els seus valors: la catalanitat, la universalitat, el compromís social i la democràcia.

6 copes de cop!

La visita al museu inclou un recorregut pels vestuaris, la sala i la tribuna de premsa i pel camp mateix. Camp Nou Experience total.

Tot això està força bé, però més temps que passava dins les sales del museu més trobava a faltar l’ambient del museu anterior. Quedava molt antiquat, és clar, i s’havia de fer una modernització però de vegades es passa d’un extrem a l’altre. No és possible reformar un museu sense perdre el caliu i m’atreviria dir la tendresa pels objectes i la història que ens expliquen?  

El museu reformat està ple d’audiovisuals i no sé si realment hem d’anar al museu per veure un audiovisual. El podríem visionar a través de la web, per exemple, o simplement buscar a YouTube els millors gols del Barça. Hi és tot.

Els objectes i cosetes curioses que hi havia al museu antic feien molta gràcia. És clar que no encaixarien amb la reforma actual, però potser un recurs museogràfic tal com la reproducció del gimnàs on es va fundar el Barça es podria modernitzar per guardar i guanyar al mateix temps: preservar un esperit i adaptar-se a la nova manera d’aprendre dels visitants.

Objectes sense valor, però amb humor

Els orígens del Barça: un ginmàs

Aquesta nova manera d’ensenyar i d’aprendre inclou una comunicació 2.0, també pel que fa al museu. Llàstima que la web del museu sigui tan pobre. Està reduïda a una pàgina dins la web del FC Barcelona. Ja sabem que el Barça és en primera línea d’un club d’esport i no un museu i que les prioritats son les que son. Tot i així, amb l’interès que genera i el potencial que hi ha, també enconòmic, el FCBMuseu hauria de ser més que un museu d’un club.

Sigui com sigui, esperem que la col·lecció s’augmentarà aviat i que hi haurà més vitrines amb més copes. Visca el Barça!