Tag: col·lecció

TweetsReview – 2

Després del primer TweetsReview, aquí ve el segon d’aquesta sèrie que és una selecció dels meus tweets més interessants durant un cert període de temps.

20 Apr Recomano #exposició sobre l’escriptor hongarès Sándor Márai al Palau Robert. Un descobriment. http://bit.ly/efQi24
El Palau Robert és com un Popurri: hi trobem exposicions de tot tipus, temàtica, mida – un veritable tot-terreny, doncs. L’exposició sobre Márai és petita, però ben estructurada, atractiva i interessant. Si passeu davant, no us la perdeu.

A l'exposició Sándor Márai

28 Apr Descobrint les expos virtuals del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. La meva preferida: #Dali vist per N. Sans http://bit.ly/iNPmT1
Són aquestes joies amagades del patrimoni cultural. Una web poc coneguda que permet immergirse en un altre univers. Màgic.

14 May Totalment d’acord! @daniguties: el museu de Badalona te aspectes de la interpretació millorables, sobretot a partir de introducció de TIC…
En el marc dels #cafesdepatrimoni, un grup de frikis que es reuneix en un museu per parlar de patrimoni cultural, vam visitar el Museu de Badalona amb l’espai expositiu de les Termes i el Decumanus totalment reformat. Impressiona, però costa entendre com era Baetulo, com s’hi vivia. Ens va recordar, un cop més, fins a quin punt és difícil apropar l’arqueologia al visitant. La introducció de TIC podria ajudar amb la tasca. És vertiginós: un espai recentment inaugurat ja sembla una mica antiquat. De tota manera, val la pena visitar el museu. Per cert, va haver-hi l’exposició temporal Joan Ponç. Capses secretes 1975-1980 amb dibuixos molt macos.

"La Venus de Badalona"

18 May Gaudint del #IMD2011 al ara reformat Museu Frederic Marès. És com visitar 5 museus en 1. I no us perdeu l’expo temporal!
Serà veritat que tots els col·leccionistes compulsives tenen algun trastorn sexual-mental? No ho sé i no ho debatré aquí, però em fascina el Museu Frederic Marès amb el seu mar d’objectes. Voldria també fer un homenatge especial a les vitrines de fusta tan exquisides que constitueixen en si peces de museu. A l’exposició temporal , Trans·Formare, trobem obres d’art fetes a partir del museu en reformes.

Vitrines de fusta, de pes!

Una obra (de Ramón Casanova) a l'exposició Trans·Formare al Museu Frederic Marès

20 May Debate interesante sobre el primer catálogo digital del @museodelprado que además NO tiene versión impresa http://bit.ly/iyzyMw
Val realment la pena mirar el producte i intentar fer-se una opinió sobre els avantatges i inconvenients de publicar un catàleg només en versió digital. No sé, però trobo a faltar la olor que tenen els catàlegs recent impresos…Sigui com sigui, un gran bravo al Prado per haver innovat i arriscat.

La Col·lecció Folch a Barcelona: una cova de 2000 meravelles

Avui m’ha arribat, a través de Art Neutre?, una doble bona notícia: primer, les peces d’art etnològic de la Fundació/Col·lecció Folch es podran veure a partir de la tardor del 2012 al Museu Etnològic de Barcelona. I segon, es faran reformes i una ampliació en aquest mateix museu. No m’entretindré amb el Museu Etnològic, però he de reconèixer que va entrar en la meva col·lecció “Worst of Museums 2010”. Una reforma és més que necessari.

Vaig tenir el privilegi de visitar la Fundació Folch al maig del 2009 en el marc del Màster en gestió del patrimoni cultural i voldria compartir les meves impressions d’aquell moment màgic. A continuació trobareu uns extrets de l’informe de la visita que vaig elaborar en col·laboració amb la Diana Argelich.

“La Fundació Folch? Hem de reconèixer que no havíem sentit mai parlar d’aquesta institució. Una breu recerca a Internet abans de la visita no dóna gaires resultats. És, doncs, amb poc coneixement previ, però amb molta curiositat que vam pujar cap a Pedralbes. No ens podíem imaginar quin tresor amagava el gran mur cobert de buguenvíl·lia situat al carrer Pearson.”

Què deu haver-hi darrere la porta?

“Primer de tot, vam fer un breu recorregut a través de les sales de la col·lecció. No cal ser especialista en art no europeu per detectar de seguida que ens trobem davant uns autèntics tresors, unes peces que celebren la perfecció. L’Índia, Cambodja, Thailàndia, Indonèsia, Filipines, Japó, Papua-Nova Guinea, Costa d’Ivori, Mali, Marroc… són alguns dels països més representats. I com si no haguéssim vist prou, vam entrar en unes sales que exposaven la col·lecció d’orfebreria composada per autèntiques joies. No només ens va sobtar aquesta riquesa tan inesperada, sinó també l’estat de conservació de les peces i la netedat de les sales i vitrines d’exposició.”

“És el seu pare, el Sr. Albert Folch, qui va iniciar aquesta col·lecció amb peces d’art africà als anys trenta del segle passat. Li va guiar la passió i és la gran amistat i col·laboració amb l’escultor Eudald Serra que va ser decisiva en l’evolució de la col·lecció. Observem, un cop més, que la passió és una característica clau de cada col·leccionista.”

“Quan va morir el Sr. Folch l’any 1988, l’Estela Folch estava davant un llegat fantàstic, però tot i així, molt pesat. (…) Tot i així, la Sra. Folch no para amb les tasques de recol·locació de la col·lecció, de millora de l’espai expositiu i de recerca sobre les peces, cosa que no feia el seu pare. En aquest cas, s’hi percep cert grau de professionalitat, tenint en compte que la institució és petita i encapçalada únicament per la propietària.”

“El primer projecte que va dur a terme era l’ordenació de totes les peces i la selecció, cosa que no li va resultar gens fàcil, ja que significava una certa destrucció de l’univers creat pel seu pare. Constem que una col·lecció privada sempre va molt lligada al seu col·leccionista que – segons la llei de ferro – desitja que els seu Gesamtkunstwerk no sigui destruït mai. S’hauria de poder respectar, però considerem que la mort del col·leccionista ja fa perdre una coherència que no es pot reemplaçar mai. Una peça de poc valor artístic, però de valor sentimental, anecdòtic, perd el seu sentit un cop que la persona que donava aquesta valor a la peça se n’hagi anat. “

“La Fundació no està oberta al públic en general, però sí als investigadors, estudiants i qualsevol persona interessada en l’art no europeu. A més, la Sra. Folch ha col·laborat en moltes exposicions deixant en préstec obres importants de la seva col·lecció. També col·labora amb institucions, especialment a Suïssa i als Estats Units, per fomentar la projecció internacional de la col·lecció. En aquest sentit compleix una funció social, ja que les peces són accessibles per fer recerca. És una llàstima, però, que sigui tan poc coneguda pel públic general.”

Sort que això canviarà a partir de la tardor del 2012! Serà una gran aportació per a tothom i sempre em quedarà aquest record d’una tarda màgica a la cova de les 2000 meravelles.