Tag: exposició

TweetsReview – 2

Després del primer TweetsReview, aquí ve el segon d’aquesta sèrie que és una selecció dels meus tweets més interessants durant un cert període de temps.

20 Apr Recomano #exposició sobre l’escriptor hongarès Sándor Márai al Palau Robert. Un descobriment. http://bit.ly/efQi24
El Palau Robert és com un Popurri: hi trobem exposicions de tot tipus, temàtica, mida – un veritable tot-terreny, doncs. L’exposició sobre Márai és petita, però ben estructurada, atractiva i interessant. Si passeu davant, no us la perdeu.

A l'exposició Sándor Márai

28 Apr Descobrint les expos virtuals del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge. La meva preferida: #Dali vist per N. Sans http://bit.ly/iNPmT1
Són aquestes joies amagades del patrimoni cultural. Una web poc coneguda que permet immergirse en un altre univers. Màgic.

14 May Totalment d’acord! @daniguties: el museu de Badalona te aspectes de la interpretació millorables, sobretot a partir de introducció de TIC…
En el marc dels #cafesdepatrimoni, un grup de frikis que es reuneix en un museu per parlar de patrimoni cultural, vam visitar el Museu de Badalona amb l’espai expositiu de les Termes i el Decumanus totalment reformat. Impressiona, però costa entendre com era Baetulo, com s’hi vivia. Ens va recordar, un cop més, fins a quin punt és difícil apropar l’arqueologia al visitant. La introducció de TIC podria ajudar amb la tasca. És vertiginós: un espai recentment inaugurat ja sembla una mica antiquat. De tota manera, val la pena visitar el museu. Per cert, va haver-hi l’exposició temporal Joan Ponç. Capses secretes 1975-1980 amb dibuixos molt macos.

"La Venus de Badalona"

18 May Gaudint del #IMD2011 al ara reformat Museu Frederic Marès. És com visitar 5 museus en 1. I no us perdeu l’expo temporal!
Serà veritat que tots els col·leccionistes compulsives tenen algun trastorn sexual-mental? No ho sé i no ho debatré aquí, però em fascina el Museu Frederic Marès amb el seu mar d’objectes. Voldria també fer un homenatge especial a les vitrines de fusta tan exquisides que constitueixen en si peces de museu. A l’exposició temporal , Trans·Formare, trobem obres d’art fetes a partir del museu en reformes.

Vitrines de fusta, de pes!

Una obra (de Ramón Casanova) a l'exposició Trans·Formare al Museu Frederic Marès

20 May Debate interesante sobre el primer catálogo digital del @museodelprado que además NO tiene versión impresa http://bit.ly/iyzyMw
Val realment la pena mirar el producte i intentar fer-se una opinió sobre els avantatges i inconvenients de publicar un catàleg només en versió digital. No sé, però trobo a faltar la olor que tenen els catàlegs recent impresos…Sigui com sigui, un gran bravo al Prado per haver innovat i arriscat.

Art mòbil immòbil a la Fundació Godia

Una proposta d’exposició participativa

Visitar la Fundació Franscico Godia a la casa Garriga Nogués sempre és un plaer. Les sales d’exposició permanent són esplèndides i l’art que hi podem contemplar és de qualitat. La Fundació també fa l’esforç d’organitzar exposicions temporals que de tant en tant capten la meva atenció. Aquest era el cas de l’exposició Mobile Art. Experiències mòbils.

Es tracta d’obres d’art que es van fer únicament per mitjà d’un telèfon mòbil. És una bona iniciativa de dedicar una exposició monotemàtica a aquesta eina tan versàtil i a més emmarcar-la dins el sempre excel·lent Festival Loop de vídeo art. Hi trobem fotos i vídeos, però també una instal·lació o la referència a un projecte web on els usuaris poden compartir fotos fetes amb mòbil. Hi ha molts codis QR que ens envien cap a més informació sobre els artistes i els seus projectes.

No sóc l'autora d'aquesta foto. L'he copiada de la web de la Vanguardia. Ja m'hauria agradat oferir-vos la meva visió de l'exposició.

Tot això està molt bé. Durant la meva visita, però, el personal de seguretat em va dir que no podia utilitzar el meu mòbil, cosa que em va sorprendre una mica. Suposo que pensaven que feia fotos (una cosa més que prohibida a la Fundació), ja que desprès d’unes explicacions podia seguir captar els codis QR.

Aquesta anècdota, però, em va recordar fins a quin punt era una exposició normal i corrent on només el contingut era innovador. Crec que s’ha perdut una bona ocasió per organitzar una exposició participativa, una exposició mòbil de veritat.

Proposo, doncs, una nova experiència en 4 passos:
1. Preguntar als artistes implicats si tenen un problema amb els drets d’autors. O bé només seleccionar artistes que estarien d’acord amb la difusió de la reproducció de les seves obres.

2. Convidar als visitants de captar amb el seus mòbils la seva visió de les obres exposades i de l’exposició en general.

3. Animar als visitants a compartir les seves fotos (i vídeos!), per exemple a través un grup a Flickr.

4. Contemplar la creació d’una nova obra, participativa i col·lectiva, que formaria part de l’exposició inicial, reconvertida en un Gesamtkunstwerk. 

No és impossible, oi?


Mobile Art. Experiències mòbils. Fundació Francisco Godia. 12 de maig – 21 de juny de 2011.

Revis(it)ant la Capella, la Pedrera i Courbet

Tres mini-ressenyes d’exposicions en curs

És un dilema continu: com millor reflectir les impressions que queden després d’una visita d’exposició? Quins aspectes interessarien més els lectors? O es fa una ressenya molt detallada incloent-hi tots els aspectes (contingut, museografia, comunicació etc.) o s’opta per una pinzellada que sempre queda curt i incomplert.

Al Twitter acostumo fer micro-ressenyes de 140 caràcters després d’haver visitat una exposició. És un bon exercici, tal com és fer un anàlisi d’exposicions que ens feien fer a la facultat i que fàcilment ocupaven més que 30 pàgines.

En el marc d’aquest blog optaré per un una solució que està al mig dels dos extrems, sent conscient que la fórmula de les mini-ressenyes és una pinzellada i una visió molt personal. D’això, però, també es tracta.

Realisme(s). L’empremta de Courbet, al MNAC

Gustave Courbet deia que la seva obra era “art vivent” reflectint la realitat al màxim possible. No ens defrauda. Hi ha uns quadros espectaculars en aquesta exposició organitzada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Gustave Courbet, Autroretrat amb pipa (1849)

Fidel la seva missió principal, el MNAC contextualitza l’art català i ens en ofereix una lectura nova. En aquest cas no només (re-)descobrim Courbet i tota la faceta del realisme, però gaudim també d’obres magnífiques d’artistes catalans, sobre tot de Ramon Martí Alsina. Veiem molt bé quina influència va tenir Courbet sobre aquests artistes.

L’exposició està ben estructurada, amb l’excepció de l’últim àmbit on s’ha volgut fer un paral·lelisme una mica forçat amb Courbet i Tàpies. I al final una projecció de diapositives ens apropa la famosa obra de Courbet “L’orígen del món” exposada al Musée d’Orsay que queda una mica fora de context.

Al cartell i al díptic de l’exposició, per cert, trobem la imatge de l’obra “El son”, una escena d’amor entre dues dones. Ben atrevit trobo per una institució en molts respectes conservadora. Sex sells deuen haver pensat els responsables de màrqueting…

Recomanació: Per tots els públics que busquen la màgia de la realitat.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, 8 de abril – 10 de juliol de 2011

L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, a la Pedrera CatalunyaCaixa

És sempre un plaer tornar a la Pedrera i si hi vaig amb cotxet (és a dir amb un nen que encara no camina) tinc el bonus de poder pujar en ascensor, d’època, és clar. La fusta, els bancs per seure, els miralls. M’hi quedaria una bona estoneta, però el viatge és força curt fins arribar a les sales d’exposició temporal.

En aquesta ocasió vaig anar-hi per visitar “L’art del menjar”. Malgrat el subtítol “De la natura morta a Ferran Adrià” no em podia imaginar el què m’esperava. Era, doncs, una bona sorpresa trobar-me dins una exposició plena d’obres interessants i de tot tipus: pintures de natures mortes, vídeos, instal·lacions, escultures, fotografies, etc.

Hi ha obres d’artistes molt coneguts, tal com Soutine, Spoerri, Hamilton, Beuys i el sempre present Picasso, entre altres. El que més em va agradar, però, era descobrir artistes no tant coneguts. Destacaria les següents obres: un vídeo intitulat “Pomegranate” de Ori Gersht que, en 55 segons, fa una interpretació del tema de la natura morta.

Ori Gersht, Pomegranate

Josep i Pere Santilori amb una obra fantàstica “Pa, raïms i nous” o bé unes fotos de Sandy Skoglund i finalment una conjunt de fotos de Wim Delvoye “Love Letter” amb lletres fetes de pell de patata.

Wim Delvoye, Love Letter

Ah, i Ferran Adrià, tot i ser cuiner artístic no pot jugar en la mateixa lliga que els artistes exposats. Una exposició que val la pena. Us hi passareu bé.

Recomanació: Per anar-hi havent dinat.
Catalunya Caixa La Pedrera, 15 de març – 26 de juny 2011

Pep Duran. Una cadena d’esdeveniments, a la Capella MACBA

La Capella del Museu d’Art Contemporani de Barcelona és un d’aquests espais expositius on només hi vaig per accident, és a dir de pas, sense planificar cap visita mai. Sempre quan passo davant miro el que hi ha. En la majoria dels casos m’impacta poc el que s’hi exposa, ho he de reconèixer. Aquell dia, però va ser diferent. Quin plaer veure que la capella realment és una capella! L’espai gran, alt i elegant que es veu molt poc.

En Pep Duran va crear específicament per l’espai dues peces: Retaule laic i Peça escrita. Estan fetes en col·laboració amb Toni Cumella, un gran ceramista i artista. Fantàstic.

Pep Duran, Retaule laic

No hi afegiré res més. És per anar-hi i abans, durant o després d’escoltar el material àudio disponible al web del MACBA, com sempre de molt bona qualitat.

Recomanació: Per redescobrir la capella mateixa i gaudir d’una experiència harmònica.
Capella MACBA, 3 de març – 5 de juny 2011

Primeres impressions del Museu Blau

En la Grècia antiga, la paraula “νέα” tenia una connotació negativa. Una cosa nova significava d’entrada algú sospitós i de poc fiar. Això ha canviat radicalment. Al súper ens venen productes “nous!” sense parar i d’entrada pensem que és una cosa que ha millorat. En molts casos també és el cas, però en altres no tant.

És amb aquesta predisposició positiva i molt il·lusionada que vaig fer camí cap a la nova seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona el dia de la seva inauguració.

Ara bé,  ja no es diu així, o sí? NAT. Museu Blau. S’ha de ser força familiar amb el món museístic o simplement un crack per entendre de què va. La web, ben estructurada i clara, em guia en aquell univers i em recorda que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona té quatre seus, una de les quals és el Museu Blau. Suposem que és l’edifici que li dóna el nom.

La campanya per a la inauguració era molt “2.0”, dinàmica, jove i original. Les meves expectatives eren altes i el contrast amb el que m’hi vaig trobar era, malauradament, força gran.

Ja havia expressat a través de Twitter la meva primera impressió: l’interior és fosc i fred. Trobo que l’entorn, l’ambientació d’una exposició és igual d’important que el seu contingut. Ha d’haver-hi una certa harmonia entre l’objecte – ja tret del seu context natural! – i l’entorn que l’exposa. Pobres bitxos dins les seves vitrines…crec que en l’antiga seu se sentien més a gust.

En general hi ha més eines interactives, més pantalles, més tecnologia que ajudaran a apropar el visitant al món de les ciències naturals. Curiosament, però, vaig observar que hi havia molt més gent (i gent hi havia!) enganxada a les vitrines que fent cua als interactius. Hi trobem més cosetes curioses:

Des de quan les vitrines serveixen en primer lloc de suport per panels de text?

Vitrina vs edifici. Hi ha un pla de moviment de visitants?

La realitat augmentada d’un objecte ja reproduït i augmentat no té gaire sentit, oi?

S’ha de donar temps a l’equip del museu per animar-lo i fer-ne un nou referent del paisatge museístic català. El museu serà, sens dubte, dinàmic, amb molts tallers i altres activitats. Amb un edifici modern i “fashion”, però, no n’hi ha prou. Hi tornaré, és clar, però no oblidaré els Grecs antics que m’haurien dit: Nou? Vigila, no sempre és millor!

P.S. Per complementar aquesta article, us convido a llegir l’opinió del meu amic Vàngelis Villar sobre el Museu Blau i a mirar més fotos a Flickr.

TweetsReview – 1

Recentment he estat implicada en unes discussions sobre el social media mix, és a dir el bon balanç de totes les eines 2.0 dins una estratègia de comunicació. Els participants estaven d’acord que Facebook i Twitter eren molt potents, però que la informació es perdia en poques hores i que era força difícil retrobar informació interessant distribuïda a través d’aquests canals. Dins un blog, però, la informació es guarda i es troba més fàcilment. És per això que començo la sèrie “TweetsReview” que és una selecció dels meus tweets més interessants durant un cert període de temps. Història de fer memòria, repescar algunes notícies i comentar-les una mica més.

2 Mar Llàstima. Pinta molt millor de que hi ha a la Fundació Fran Daurel a BCN. Museu català a Madrid http://tinyurl.com/4wfvpjm (@avui)
Fa uns quants anys ja que vaig anar a la Fundació Fran Daurel i no hi he tornat des de llavors, però la memòria que en tinc no és gaire positiva. No és tan per a la qualitat de la col·lecció, que té peces interessants, però més aviat per a la manera d’exposar-la. Primer de tot, és poc pràctic haver d’entrar primer al Poble Espanyol i després les peces no estaven explicades i l’exposició era poc estructurada. Espero que això hagi canviat. De tota manera, la col·lecció que s’exposarà a Madrid sembla molt més interessant.

5 Mar Visitat la Sagrada Família: és “arquitectura en moviment” (Jordi Bonet, arquitecte en cap). http://bit.ly/gOFA9I
Ai sí, comparat amb les línies rectes i el ciment a la vista de moltes (massa!) construccions modernes, l’arquitectura en moviment de Gaudí és una meravella. Perquè els arquitectes d’avui dia no s’inspiren una mica més de la genialitat de Gaudí? Ho vaig preguntar l’altre dia a una estudiant d’arquitectura i em va contestar que avui dia tot és més funcional. Com si l’ornament i les formes no tenien funcionalitat! Una petita selecció de fotos està disponible al meu Flickr.

13 Mar Discovering the web of the Arab Image Foundation, Beirut. Interesting photos and projects. Well worth a visit! http://www.fai.org.lb/
Aquesta fundació és una petita joia per tots aquells interessats en el Món Àrab en general i l’Orient Mitjà en particular. La web és molt complerta i una selecció de la col·lecció de 300.000 fotos està digitalitzada. Per emprendre un viatge sense moure’s del seu ordinador. Recomanable.

Cairo, Egypt, 1940 Arzrouni Armenak

17 Mar Inauguració nova seu del Museu Etnogràfic de Ripoll. Esperem que sigui millor que la seva web 😉 http://bit.ly/i7w66T
No me’n recordo haver vist una època amb més inauguracions de museus que aquest mes de març 2011: Blau, Idees, Rock i Etnogràfic de Ripoll (en deixo un?). En parlaré segurament d’alguns i m’hauria agradat aprendre més sobre la nova seu a Ripoll través de la seva web. Llàstima que els responsables no tinguin en compte la importància d’una bona presència web. Potser estaria més animada fer camí cap a Ripoll!

18 Mar Visitat expo Ibon Aranberri a la Fundació Tàpies. Més val pujar al terrat i veure el mitjó de Tàpies 😉 http://bit.ly/h8sHrI
Malauradament no puc fer ressenyes de totes les exposicions que visito.  Algunes impressions i opinions, doncs, quedaran limitades a 140 caràcters. Resulta que amb això sovint n’hi ha prou! L’art d’Ibon Aranberri no m’arriba. Sort que hi ha l’exposició permanent d’en Tàpies i el terrat que es una oasi enmig de l’Eixample. Preneu el temps per seure una estoneta!

El Mitjó d'en Tàpies

25 Mar “La web 2.0 está lejos de establecerse como predominante entre las webs de los museos españoles.” Mikel Asensio, #museusonline
Segons en Mikel Asensio, la majoria de les webs no està ni tan sols a 1.0! Parlem, doncs, d’un panorama de 0.0! La seva ponència en el marc de les jornades Museus i activitats online era molt interessant.

27 Mar Fotos del #museublau, el nou @museuciencies. http://bit.ly/dVfRAY Genial de tenir un nou museu a BCN; llàstima q sigui tant fosc i fred
De vegades és difícil expressar una opinió en menys de 140 caràcters, però crec que el “fosc i fred” resumeix força bé la meva primera impressió del Museu Blau. A l’espera d’un article més detallat mireu les fotos que vaig fer el dia de la inauguració.

Quins són els vostres tweets més interessants del mes de març 2011 sobre museus i exposicions?